divendres 20 de novembre de 2009

Proposta de un model de estructura política per millorar l'estat de benestar

El model que jo propose per a millorar l'Estat de Benestar ha de ser participatiu, la participació deu estar promoguda per professionals que treballen en la comunitat com poden ser: animadors socioculturals, treballadors socials, gestors culturals...
Aquests deuen treballar junt amb l'administració, per ajudar a organitzar associacions, moviments socials...
En aquesta intervenció no tenen cabuda ni partits polítics ni empreses, els primers perquè des de la experiència podem dir que en general, els partits es basen en un programa electoral ple de intervencions per a la comunitat de tot tipus, però una vegada en el poder no fan ni cas d'aquell programa que mesos abans en venien als ciutadans.
Els segons, les empreses, no tenen un espai en aquesta intervenció sols pel fet de voler lucrar-se mitjançant la intervenció.
Per tant la intervenció ha de ser cooperativa entre l'estat i el tercer sector. Peró per a aquest tipus de intervenció les dues parts deuen tindre la funció clara; l'estat deu posar tots els recursos per a que el tercer sector puga realitzar el seu desenvolupament per si mateix. Aquests recursos aniran des de econòmics (subvencions) a espacials ( aconseguir, cedir o construir, centres culturals o per a associacions).
La acció directa del animador sociocultural deu estar basada en educar mitjançant la participació per aconseguir la autodeterminació de cada associació, barri, grup o comunitat determinada.
A aquests animadors socioculturals els deu formar l'estat, i la comunitat els haurà de comunicar els recursos necessaris per a que li transferisquen aquestes necessitat a l'estat.
És a dir, si una associació necessita una subvenció per al seu programa, aquesta la demanarà als animadors i aquests exerciran el paper de portaveus de dita associació en la administració pertinent.

dimarts 20 d’octubre de 2009

EL PAPER DE L'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL EN LA CULTURA ACTUAL.

Molt ha canviat el paper de l'animador sociocultural des del seu naixement allà pels anys 60, on l'animació sociocultural quedava vinculada amb l'educació en el temps lliure i amb la cultura popular.
Durant els anys 60,70 l'animació sociocultural s'interpreta com una especie de religió que pot ajudar a resoldre molts problemes socials.
Als anys 80 es pot dir que l'animació sociocultural comença a consolidar-se a l'Estat Espanyol com una metodologia de la intervenció socioeducativa. Aquesta consolidació ve donada gracies a la recent instal·lació de la democràcia que es viu en eixa època.
Arribats els anys 90, és on es viu una etapa de professionalització i normalització de l'animació sociocultural amb l'aparició de la figura universitària de l'educador social i la creació del Tècnic en Animació Sociocultural (TASOC).

Quin paper te en l'actualitat l'Animador sociocultural?
Te tres funcions importants;
1-La recuperació de la identitat cultural (sistema general dels continguts, les creences, les idees, els valors i els ideals de cada comunitat, en cada moment històric, Ferran Mascarell).
Ha de preservar la cultura per a poder reformar-la i fer-ne una construcció des de la realitat actual, ha de fer-ho amb la participació activa de la pròpia comunitat.
2-Afavorir l'accés:
Fer activitats culturals que arriben a tots els ciutadans i ciutadanes. És molt important la gratuïtat de les activitats i que la població participe activament en aquest tipus d'activitat.
3-Possibilitar l'accés a la creació:
S'ha de possibilitar que les persones participen i/o creen activitats culturals per a que puguen millorar la qualitat de vida.

Una paraula clau que ha de tenir en compte un animador sociocultural es la participació de la població, ja que sense aquesta participació les activitats queden com buides, creades sense tenir en compte les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.

Analisi de la societat cultural actual.
Aquestes tres funcions que he anomenat s'han d'adaptar als temps actuals, on el capitalisme ha creat les seves pròpies armes per ha introduir-se en la cultura.
La globalització, és el fenomen produït per el capitalisme que pretén l'intercanvi de diferents cultures. Aquest procés és molt perillós ja que pot fer que les cultures més influents arriben a fer desaparèixer amb el temps a altres cultures.
La globalització lligada a l'oci de masses te aspectes molt negatius sobre les cultures minoritàries de cada país ja que amb el model cultural únic afavoreix a la pèrdua d'identitat cultural de les cultures minoritàries. La globalització també fa que augmenten les diferencies econòmiques i culturals entre les grans potències i les menudes.
L'animador sociocultural ha de crear alternatives a la globalització on és potencie l'aprenentatge de noves cultures, sense menysprear la cultura popular que em tingut amb nosaltres des de sempre, cosa que el capitalisme no fa.

FRANCESC BALLESTER I MAS

dijous 8 d’octubre de 2009

És molt gran el que fan les formigues

“ES MOLT GRAN EL QUE FAN LES FORMIGUES”, Cantàvem a cada sopaeta que fèiem Veïns de Parcent, sopaetes d'estes que es fan per saber que érem una associació unida.
Ahir ja ben entrada la nit, el germà del Regidor d'Urbanisme m'enviava un missatge que em va emocionar molt tot i que no m'ho acabava de creure.
Aquest matí després de dormir ben poc pensant amb el missatge, he engegat l'ordinador i a un diari que llig ben poc, però que amb Parcent s'ha dut prou bé, m'he trobat amb aquesta noticia:

http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2009/10/08/conselleria-urbanismo-rechaza-tres-pai-parcent/938800.html

Mentre la llegia anaven caient-me algunes llagrimetes, ja que confirmava aquell missatge que tanta il·lusió m'havia fet.
Per fi aquelles formigues que cantàvem, transformades en lliuta i unió ciutadana cap un mateix fi, ha vençut a aquell elefant que té atemorit bona part per no dir tot el nostre País València, aquell elefant que ha estat més de tres anys intentant fer-se amb el nostre bell poble.

Un poble que fa tres anys es va mullar en el ple més polèmic que ha viscut en aquest poble, que va acudir en massa a la manifestació de l'11 de Maig de 2007 per tornar a dir que així no és fan les coses. Un poble que ha anat reunint-se periòdicament per dir i repetir el NO rotund a l'especulació perquè ni als peus del Coll de Rates ni enlloc cap ninguna urbanització ni cap camp de golf.
Ara cal ixir al carrer, aquesta vegada per celebrar-ho, són massa anys de represió com per a no ixir.
I pasada l'euforia sortir al carrer per ajudar amb igual mesura que han fet amb nosaltres, als pobles que pateixen l'amenaça d'aquest elefant.

VISC(A) PARCENT!!!
NO A L'ESPECULACIÓ

dissabte 25 de juliol de 2009

Estiuet, i Euskal Herria

Ja acabant Juliol haveu pogut comprovar que no he actualitzat molt aquest blog, però entre "pitos i flautes" no m'he connectat gairebé res, i passa que amb tanta festa no hi tinc el cap posat per fer un post amb decència.
Doncs bé, vaig estar 3 dies perdut pels San Fermins, van ser els 3 millors dies que he passat amb anys, com un carnestoltes que durà tres dies, on ha diferència del carnestoltes Pegolí en aquest si hi havia moments per al intercanvi de mirades politicoculturals amb gent autòctona, molt molt bona casi tota. Doncs desprès de tres dies de no parar, i de dormir per parcs, una nova experiència, va tocar empalmar amb les festes de pedreguer, que no cal parlar-ne de que son les millors festes de la comarca. Enguany un tant més populars que l'any passat, on no hi havia concert de cap grup en Català, aquest any tres plats: La Gossa sorda, Paral·lel 84, i Metall i so.
Peró el dia més esperat va ser el de Barricada, banda mítica de Iruña, que ens va fer difrutar com a xiquets. Dit açò repetir-vos que fins a setembre la bitacora estarà xapada fins a setembre...

Entre Barricada i els tres dies Bascs, fa ganes de "tirar del gatillo" quan veig algun personatge per aquesta terra, Aiii!! si tots forem com els d'allà dalt...



NO HAY TREGUA
Es el juego del gato y el ratón
tus mejores años clandestinidad
no es muy difícil claudicar
esto empieza a ser un laberinto
¿Donde está la salida?

Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo.

Tu infantil sueño de loco
no es respuesta demencial
este juego ha terminado
mucho antes de empezar.

Anónimo luchador
nunca tendrán las armas la razón
pero cuando se aprende a llorar por algo
también se aprende a defenderlo.


Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo

dilluns 1 de juny de 2009

El 7 de Juny, VOTA A INICIATIVA INTERNACIONALISTA.

Perquè hem de votar a Iniciativa Internacionalista les properes eleccions del 7 de Juny?

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que paguen les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.
Pert fer fronts a aquesta situació i més us demanem el vot per a II-SP:




Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.


Justícia social. Que la crisi la paguen els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.


No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibilite realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.


Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seua cultura nacionals.


Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Perquè hem de votar a Iniciativa Internacionalista les properes eleccions del 7 de Juny?

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que paguen les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.
Pert fer fronts a aquesta situació i més us demanem el vot per a II-SP:




Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.


Justícia social. Que la crisi la paguen els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.


No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibilite realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.


Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seua cultura nacionals.


Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.
Perquè hem de votar a Iniciativa Internacionalista les properes eleccions del 7 de Juny?

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que paguen les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.
Pert fer fronts a aquesta situació i més us demanem el vot per a II-SP:




Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.


Justícia social. Que la crisi la paguen els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.


No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibilite realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.


Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seua cultura nacionals.


Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

dimarts 12 de maig de 2009

Si a la copa no al Rei

Bascs-Catalans del Nord
A gaudir de la festa antimonàrquica...
INTERNACIONALISTES SEMPRE

dissabte 25 d’abril de 2009

València 25 d'Abril.

La plaça de Sant Agustí ja es plena
tots volen fer sentir la seua veu.
Son ja més de 300 anys
d'aguantar invasors Borbons,

Amb la dolçaina i el tabal
cantarem els nostres càntics,
que ens escolten on calga,
son molts anys de claudicar.

Seguirem la lluita,
que començaren els Maulets,
son distintes amenaces
però igual el qui les fa.

No deixarem d'estar units,
ajuntarem les nostres forces
i escriurem en les façanes:
Que tenim dret a decidir.

A les 6 de la vesprada a la Plaça San Agustí, ens veiem